coneix-te a tu mateix
Jordi tornabells, astròleg
Aquest diumenge 4 d'agost a les 11.14h es dóna una lluna nova a 13 graus del signe del lleó. Un punt energètic important a tenir en compte.
Qui sóc jo en el món? Podem pensar en nosaltres mateixos en funció del nostre entorn: família, feina, companys i amics... És a dir, dins de la família jo era així i aixà o, quan estic a la feina sé que sóc d’aquesta manera. Podria ser, també, que ens definíssim en funció de la quantitat d’amor rebut en la infantesa (poc o molt) o en funció de les experiències viscudes. I té sentit que ho fem perquè, sembla ser que l’entorn pròxim d’un infant i adolescent determina el caràcter de la persona. Però hem de pensar que, quan ens definim a través d’un entorn que ens ha influenciat, sempre estem determinant un dins i un fora: nosaltres tots junts i barrejats, aquí a dins del clan, de la família, del grup d’amics... i els altres, els que estan fora dels murs del grup. Així doncs, la identificació de qui sóc jo és correcta però no del tot: descriu el nosaltres dins de les muralles i el que ha comportat aquest nosaltres en la meva personalitat. Però... Qui sóc jo? Està bé tenir una identificació clànica, però l’energia d’aquesta lluna nova a lleó ens convida a individualitzar-nos i a saber qui sóc jo al marge de la família i els grups estrets. La màxima del temple d’Apol·lo, déu de la solaritat, deia: “Coneix-te a tu mateix”. Els humans entraven al temple d’Apol·lo per poder obtenir respostes a través de les pitonisses (qui estaven connectades amb la serp pitó, en les entranyes del temple). Així doncs, els pelegrins preguntaven i les pitonisses (portaveus d’Apol·lo) responien tot “connectades” amb un “monstre” que les permetia arribar a la lluminositat dels raigs d’Apol·lo. A través de la foscor més intensa, s’arribava a la llum més clara.
Aquesta lluna nova, doncs, ens convida que comencem o continuem amb el camí de saber qui és un mateix. Per fer-ho, necessitarem posar-nos a la pell de la pitonissa i connectar amb totes les baixeses i foscors que amaguem en la nostra suposada personalitat i transmutar-ho. A través d’aquí, podrem identificar-nos amb més claredat i amb més autenticitat, al marge de l’entorn i de les dinàmiques psicològiques que s'han creat inconscientment i que nosaltres, de petits, ens hi hem identificat. Potser, la sorpresa és que a través de la nostra autenticitat de personalitat arribem a una identificació universal.
Des d’aquest punt és el moment d’engegar el treball personal entorn a tots aquests temes:
Ø Qui sóc jo al marge del clan?
Ø Quin tipus d’artista sóc? Què m’agrada crear? Què mostro?
Ø Quina és la meva opinió i criteri, al marge de tots els constructes socials?
Ø M’estimo? M’agrado?
Ø Estic disposat a construir espais de consciència encara que no sigui gens fàcil i que les inèrcies personals no m’hi portin? Estic disposat a superar les inèrcies? Estic disposat a entronitzar el meu sol, el meu rei, el meu centre, el meu crist? Vull superar les “merdes”?
Ø Els meus fills, els meus fillols, els meu nebots... Què em fan veure de mi? Quin mirall em reboten?
Ø Les meves aficions. Quines són?
Aquestes llavors d’autoconeixement les podem plantar durant aquests dies. Si realment volem fer aquest treball i premem el botó, trobarem un autèntic canal d’ajuda i d’empenta que ens pot conduir amb molta força, rapidesa i sinceritat a qui és cadascú de nosaltres mateixos. Voldràs prémer el botó?
La ment i els nostres pensaments seran una eina important en tot aquest procés perquè ens conduiran a un coneixement complet, a discernir el que sóc del que no sóc, a perfeccionar el producte final. El pensament podrà estar molt agitat i les accions seran molt ràpides, en funció dels bons o dels mals pensaments. Allò que ens agrada, les inèrcies i les comoditats es podran entendre com fortes distorsions que ens permeten desemmascarar les falses personalitats i les confusions creades. És a dir, confusions de l’estil: “M’agrada això o això altre a causa de les experiències emocionals turbulentes i dels sacrificis que la vida m’ha obligat a fer. No és culpa meva...” Potser veurem que això és mentida i que el grau d’autoresponsabilitat emocional és elevat.
En aquests dies, la ment, les inèrcies i el que m’agrada és la porta d’obertura del temple d’Apol·lo.
Aquesta anàlisi de mi mateix, aquest treball de poda i perfeccionament de qui sóc jo pot ser un trampolí que ens condueixi des de el que he projectat en els altres i a la parella (falses culpes dipositades a l’entorn) fins a la sinceritat amb un mateix i a la força interna individual (acceptant el 100% de la responsabilitat emocional).
D’altra banda, les creences, els dogmes , les lleis i les accions també ens ajudaran a trobar la nostra autèntica personalitat: el nostre grau de fiabilitat serà posat a prova (les lleis i explicacions que justifiquen la nostra personalitat seran descoberts de cop, tot mostrant parts que calen una bona neteja). Així mateix, els possibles dubtes del nostre valor individual i dubtes entorn a la valentia i força per un mateix (juntament amb les confusions de no ser prou fort o de no tenir prou emprenedoria) ajudaran a desemmascarar i a fer brillar la nostra autèntica personalitat, la nostra autèntica llum, el nostre sagrat sol, el nostre autoconeixement apol·lini.
Recordem que l’univers ens dóna el premi d’una temporada llarga de facilitats i fluïdesa per poder emprendre tots aquests treballs. Aprofita l’onada i surfeja amb valentia. És l’hora del guerrer, de l’heroi i de la Veritat.
Escribir comentario