Aquest diumenge 4 d'agost a les 11.14h es  dóna una lluna nova a 13 graus del signe del lleó. Un punt energètic important a tenir en compte.

Qui sóc jo en el món? Podem pensar en nosaltres mateixos en funció del nostre entorn: família, feina, companys i amics... És a dir, dins de la família jo era així i aixà o, quan estic a la feina sé que sóc d’aquesta manera. Podria ser, també, que ens definíssim en funció de la quantitat d’amor rebut en la infantesa (poc o molt) o en funció de les experiències viscudes. I té sentit que ho fem perquè, sembla ser que l’entorn pròxim d’un infant i adolescent determina el caràcter de la persona. Però hem de pensar que, quan ens definim a través d’un entorn que ens ha influenciat, sempre estem determinant un dins i un fora: nosaltres tots junts i barrejats, aquí a dins del clan, de la família, del grup d’amics... i els altres, els que estan fora dels murs del grup. Així doncs, la identificació de qui sóc jo és correcta però no del tot: descriu el nosaltres dins de les muralles i el que ha comportat aquest nosaltres en la meva personalitat. Però... Qui sóc jo? Està bé tenir una identificació clànica, però l’energia d’aquesta lluna nova a lleó ens convida a individualitzar-nos i a saber qui sóc jo al marge de la família i els grups estrets. La màxima del temple d’Apol·lo, déu de la solaritat, deia: “Coneix-te a tu mateix”.  Els humans entraven al temple d’Apol·lo per poder obtenir respostes a través de les pitonisses (qui estaven connectades amb la serp pitó, en les entranyes del temple). Així doncs, els pelegrins preguntaven i les pitonisses (portaveus d’Apol·lo) responien tot “connectades” amb un “monstre” que les permetia arribar a la lluminositat dels raigs d’Apol·lo. A través de la foscor més intensa, s’arribava a la llum més clara.

Aquesta lluna nova, doncs, ens convida que comencem o continuem amb el camí de saber qui és un mateix. Per fer-ho, necessitarem posar-nos a la pell de la pitonissa i connectar amb totes les baixeses i foscors que amaguem en la nostra suposada personalitat i transmutar-ho. A través d’aquí, podrem identificar-nos amb més claredat i amb més autenticitat, al marge de l’entorn i de les dinàmiques psicològiques que s'han creat inconscientment i que nosaltres, de petits, ens hi hem identificat. Potser, la sorpresa és que a través de la nostra autenticitat de personalitat arribem a una identificació universal. 

Aquesta anàlisi de mi mateix, aquest treball de poda i perfeccionament de qui sóc jo pot ser un trampolí que ens condueixi des de el que he projectat en els altres i a la parella (falses culpes dipositades a l’entorn) fins a la sinceritat amb un mateix i a la força interna individual (acceptant el 100% de la responsabilitat emocional).

D’altra banda, les creences, els dogmes , les lleis i les accions  també ens ajudaran a trobar la nostra autèntica personalitat: el nostre grau de fiabilitat serà posat a prova (les lleis i explicacions que justifiquen la nostra personalitat seran descoberts de cop, tot mostrant parts que calen una bona neteja). Així mateix, els possibles dubtes del nostre valor individual i dubtes entorn a la valentia i força per un mateix (juntament amb les confusions de no ser prou fort o de no tenir prou emprenedoria) ajudaran a desemmascarar i a fer brillar la nostra autèntica personalitat, la nostra autèntica llum, el nostre sagrat sol, el nostre autoconeixement apol·lini.

Recordem que l’univers ens dóna el premi d’una temporada llarga de facilitats i fluïdesa per poder emprendre tots aquests treballs. Aprofita l’onada i surfeja amb valentia. És l’hora del guerrer, de l’heroi i de la Veritat.