perles als porcs??
Aquest dilluns 19 d'agost tenim lluna plena a 27 graus d'aquari. Els dies previs i posteriors, realment, podran ser una mica tensos i carregats d'angoixa... Tranquil·litat i bons aliments... Piano, piano... Només cal ser conscients que estem fent collita de temes que ja es van iniciar amb la lluna nova de febrer de 2024 i que, en general, són uns temes molt paradigmàtics de les energies que ens regalen els eclipses a àries i a balança que ja vam encetar a la primavera del 2023 i que s'allargaran fins a la primavera del 2025. Anem a pams: Quines llavors ens demanava plantar la lluna nova a aquari del mes de febrer? Deixeu-me que m'expliqui a través de la curiositat i del qüestionament:
Fins a quin punt lluites per canviar situacions que són “impossibles”, que no depenen de tu? Quin grau de rebel·lia i d´inconformisme et consumeix l’energia necessària per viure en pau i harmonia? Fins a quin punt et surt a compte la intransigència i la tossuderia? Són autèntiques les “bondats” i les “accions filantròpiques” que suren al teu entorn? Realment tens prou energia per malgastar-la en ajudes estèrils que no donen cap mena de fruit? Per què vols canviar l’entorn? Per què esperes canvis en d’altres persones?
Així doncs, aquesta lluna de febrer ens obria el camí al qüestionament del rebel sense causa esgotador i malaltís i ja ens avisava que l’únic canvi possible és el canvi intern.
Així doncs, en plena sega del sembrat madur, deixeu-me que continuï qüestionant com ha anat aquesta aventura interna:
He sabut prioritzar-me? He pogut interioritzar-me i brillar? Encara vull que canviï el meu entorn per jo poder estar bé? Veus clarament que tot segueix com sempre? Quin grau de dolor tens quan encara fots cops de cap contra la mateixa paret? T’adones que obligatòriament l’únic canvi possible és el canvi intern? Les tàctiques rebels incontrolades, l’anarquia, la mà estesa absurdament cap a persones i situacions que no volen canviar és un llast enorme. Deixa de llençar perles als porcs. La puresa, l’autenticitat, l’originalitat, la llibertat i l’equitat les trobaràs únicament a portes tancades. Realment, l’exterior pot estar fet una merda... I un merder no s’enganxa a l’energia de l’amor. Val la pena voler netejar la merda externa? Surt a compte? De ben segur que aquests dies veuràs clarament quin hagués estat el camí, el del jo primer, amb amor, tot concentrant energies amb mi mateix . Després, un cop floreix l’amor, l'amor ja atrau l’amor. Què has atret? Quina saviesa reculls de tot plegat? Estigues orgullós del teu treball intern i guarda’l bé, com si fos un gran tresor.
Dins de tota aquesta agitació, siguem intel·ligents i fem una anàlisi objectiva, serena i calmada. Així, hi veurem més clar...
Si has de deixar antics patrons de “ho salvo tot, ho arreglo tot”, les oportunitats es manifestaran molt ràpidament i de forma evidentíssima.
Si aprecies la teva llum interna, les oportunitats es manifestaran molt ràpidament i de forma evidentíssima. Fem collita...
Són moments en què els camins i els projectes poden quedar travats o inundats de dificultats; així mateix, prenen una pesantor i un immobilisme petri. Uns dies en què sembla que es vulgui frenar i justificar amb “lleis i protocols depressius i tristos” l’autèntica veritat i l’energia de bonança. A poc a poc i bona lletra... Des de fora pot ser un femer, però no té perquè ser-ho a dins teu: aquesta és la teva tasca. Recorda que es diu: “Com és a dins és a fora”, però no es diu: “Com és a fora és a dins”...Faltaria més!!
Cal deixar de totes totes la dependència de la visió de l’altre, la falsa pau que sembla que ho deixa tot tensament tranquil, les “bones maneres” que apunyalen per l’esquena i l’ortodòxia del discurs políticament correcte, el maquillatge social, que tapa una putrefacció de les més tòxiques. Ja és hora de tancar el nostre malestar “per culpa de l’altre, o de la família, o de la societat”. Una molt bona manera de fer-ho és a través de la racionalitat: el cap serè i que serveixi per fer anàlisi i discernir. Nogensmenys, val la pena fer una bona poda de la nostra personalitat i domesticar-nos perquè la ment sagrada pugui governar damunt dels instints mamífers (sense anul·lar-los, però sí amansint-los). Què puc fer per mi? Jo tot sol sóc sincer? Qui sóc jo? Sóc responsable de mi, sóc l’amor que em sosté a mi mateix. Diuen que un mateix amb Déu ja és majoria...
Escribir comentario