Què vol dir tot això? A grans trets significa que, si hem fet els deures, ja hauríem de tenir clar fins a quin punt ens hem abandonat a nosaltres mateixos en nom de “l’equip”, “el matrimoni”, “les formes políticament correctes” i els “protocols”. També hauríem de tenir clar quin grau d’autoestima ens tenim a nosaltres mateixos i fins a quin punt estem disposats a lluitar pels nostres desitjos. Així mateix, hauríem de deixar enllestit totes les falses i prometedores “harmonies i pacificacions” que l’únic que ens feien era portar-nos desequilibri i guerra, és a dir, les aparences a vegades enganyen, encara que estiguin perfumades, siguin formals i es venguin sota l’aparença de la suavitat i l’afabilitat. “No es oro todo lo que reluce” diuen, i crec que ha estat ben cert en aquests antics eclipsis de l’eix àries-balança. Ara toca treballar en un enfocament més ampli, que abraci molt més enllà del jo i que connecti amb una realitat metacognitiva que relaxa, dóna sentit i ho inclou tot. Això implica diverses situacions relacionades amb el perdó definitiu, l’empatia sincera, els tancaments definitius, el sa sacrifici vers allò veritable i l’observació del món amb els ulls clucs. Implica també qüestionar-se les muralles massa gruixudes que ens hem construït cadascú a si mateix, així com  el valor d’estimar les paradoxes, malgrat transgredeixin les lleis de la binarietat (si és A no pot ser B i si és no B és que és A). Vaja que potser la metacognició a vegades no és tan imprecisa com ens pensem ni la lògica racional és tan infal·lible... Divertit i emocionant, oi?

De fet, aquesta serà la “Gran Collita” en relació a tot allò que vam sembrar i començar durant la lluna nova de març relacionada amb: la sensibilitat, la intuïció, la compassió, els comiats, els tancaments i els sacrificis (rellegiu la lluna nova a peixos del març del 24, si voleu perfilar-ho més).  Així doncs, veurem molt clarament durant aquesta lluna plena (observació pura amb manifestació extrema) les respostes a les següents preguntes:

Ø  Quina relaxació m’aporta el tancament definitiu d’aquella situació que demanava a crits un final? O és que encara mantinc oberta la nafra?

Ø  A quin lloc m’ha dut la meva pròpia intuïció i els missatges irracionals? O és que m’he deixat arrossegar per les mentides i les estafes globals?

Ø  Qui se m’acosta fruit de la meva compassió i del meu desig sincer d’estendre la mà? Qui se m’allunya fruit de la meva compassió i del meu desig sincer d’estendre la mà? O és que encara m’enredo en actituds fugisseres, actituds evasives i justificacions al·lucinades?

Ø  He fet el meu sacrifici a la meva casa peixos? O he emmerdat més encara la meva casa peixos?

Les respostes a totes aquestes preguntes seran molt contundents, fermes, dures, estructurades i amb un gran sentit de la responsabilitat o, més ben dit, de l’autoresponsabilitat, sobretot l’autoresponsabilitat emocional. Fixem-nos que, d’alguna manera haurà estat lligat amb el fet d’haver-me prioritzat enfront dels altres que em perjudicaven i amb el fet d’haver inclòs en mi els altres que em feien bé. Aquí valdria el refrany: “Déu té un bastó que pega i no fa remor...”

Una clau important que pot tensar i xarbotar totes les respostes i evidències a les preguntes anteriors és Júpiter a Gèminis. Quin sentit ha tingut tot plegat? Quants excessos i exageracions m’han conduït a situacions distorsionades? La pretesa “bondat” que portem dins com ha dificultat tots aquests processos? Realment, tenen sentit les respostes que em venen davant meu? Les entenc? Comprenc els perquès del que està passant i desfilant davant dels meus nassos? Que potser hi ha hagut alguna moralitat o llei massa intransigent que ha jugat males passades? O una ètica infidel que ha enredat la troca? Toca revisar el sentit, el possible estat millorat de tot el procés.

Una altra clau important d’aquest eclipsi és Mart a Cranc, sobretot és la porta que ens obre el reconeixement de jo davant dels altres. Un treball emocional intern intens, actiu, valent i sincer ens ha dut on estem ara: Jo aquí ara estic bé i no depenc de tu; tu allà ara estàs bé i no depens de mi; només així funciona bé la unió. Si t’estimo és perquè vull i si m’estimes és perquè vols. Res més, que no és poca cosa!

De fet, en general, serà un eclipsi molt dinàmic i mogut, durant el qual, és millor observar, aprendre, redefinir, reajustar, rectificar i meravellar-te de la feina personal ben feta. Sigui com sigui, és un molt bon punt d’inici per veure què vull continuar desenvolupant i què vull aturar al llarg dels següents eclipsis que s’esdevindran. La clau dels següents eclipsis serà la capacitat de veure més enllà i de notar el que ens aporta calma, inclusió i acceptació (i que no sempre es podrà analitzar ni etiquetar).