un guia sense nord
Aquest diumenge passat, 1 de desembre, a les 6:23 del matí, hem tingut una lluna nova a uns 10 graus de Sagitari. Com que és lluna nova plantem unes llavors i en recollirem el fruit el juny del 25?
De què va aquesta lluna? Essent Sagitari el signe que rep les llavors podríem parlar d’un cicle de millorar, d’expandir, d’ estudiar, de buscar sentit, de donar respostes, de filosofar i de direccionar cap a un únic camí (si voleu saber en quin àmbit cal fer tot això, només cal que mireu a quina casa us cau els 10 graus de Sagitari).
L’energia, però, d’aquests dies (un o dos dies previs i posteriors a la llunació) dóna la sensació que va més encarada en cultivar el teu lloc a la societat i desenvolupar allò pel qual estàs fet. Tots tenim un encaix dins del món; tots portem un desplegable únic a dins nostre. Hem vingut a desplegar-lo. Però ha de ser el nostre! Podríem dir que és la vocació que hem vingut a oferir. Doncs bé, a través d’aquesta vocació personal es tracta que li donem impuls, que li donem via lliure, que la fem créixer i desenvolupar...Però les circumstàncies no seran fluïdes: Hem d’impulsar sense tenir una direcció, hem de fer avançar sense sentir-nos lliures, hem de fer créixer tot sentint-nos petits, hem de buscar un sentit sense entendre’l. És com fer un gran acte de fer de que les coses serioses, les coses importants, la vocació i les estructures podran ser molt positives i abundants encara que ara hàgim de plantar en terreny gairebé estèril. Sembla impossible!! “Desenvolupa la fe”, diu aquesta lluna.
Endemés, potser seria un bon moment per fer revisió de totes les exageracions, dogmes, lleis intransigents i desmesures que hem volgut atribuir a la nostra vocació, a la nostra fermesa i a la nostra estructura (allò que ens endureix per poder estar d'empeus). Aquesta vocació fixeu-vos que té a veure amb la vostra autoritat (auto perquè ve d’un mateix... Com si fos la qualitat que hem de desplegar i fer créixer que surt de dins nostre, no de fora; l’autoritat és interna, no externa). Masses dogmes en la nostra autoritat? Ens hem passat de rosca amb la seriositat? Un moralisme extrem en la nostra vocació? Seguim unes lleis estèrils, potser, pensant que ens estructuraran? Uns dies tensos entorn a una visió fanàtica i moralista del que és l’autoritat. Cal un canvi de la intransigència per la fe. Això és el que ens demana aquesta lluna i el que haurem d’anar treballant fins el juny.
Tot hi que no hi trobem sentit ni oportunitat, sí que tindrem ganes d’accionar-ho individualment i d’empentar-ho i ho farem amb molta energia. Ens mourem segur per veure què farem amb la nostra vocació i autoritat (recorda que és una qualitat interna que es desplega per posar-la al servei dels altres...Poc té a veure amb l’autoritat que ens han venut...). Val a dir, però, que aquesta acció pot portar problemes amb l’entorn i que vegis com des de l’exterior queden boicotejats, minoritzats i estancats els passos que has decidit fer. Paciència i torna-hi a posar fe.
Això sí, no cal pensar-ho massa perquè com més ho analitzes menys sentit hi trobes. Són dies on les paraules i els intercanvis no seran abundants ni encertats. Paciència... Potser aquest sentit cal flexibilitzar-lo a través del que et diuen els altres. Des d'aquest punt de vista, l’altre i, sobretot la parella, et pot donar pistes del sentit i la direcció que tu sol no saps veure.
En l’energia d’aquests dies també hi destaca el fet de desenvolupar un tècnica que permet estabilitzar o produir materialment (diners o d’altra matèria) des d’un enfoc intuïtiu i nou. Novetats ràpides que ens aporten noves maneres de produir i treballar. Oportunitats d’establir una rutina de pausa i plaer. Aquest plaer, aquesta nova tècnica cal abordar-la en el tema de la vocació que no acabem d’entendre. Obrim-nos a la fe amb aquestes noves eines per poder descobrir quina és la nostra veritable vocació. Dies per explorar sense brúixola quina és la nostra autoritat. No ens sobrepassem, ni ho exagerem. Durant aquest desenvolupament d’aquesta lluna és important anar trobant la justa mesura. I si sembla que res té sentit, que probablement així ho notem, hem de desenvolupar una bona dosis de fe i confiança.
Escribir comentario